La meva Esmirna
transparents tanques de mal destriar.
penetrants, de ponent i de migdia.
Ara mateix que enraono amb vosaltres,
tinc por d'entrar, sense voler a Esmirna.
II. Ara travessàvem, sense aturar-nos. el seu país,
veient, de tant en tant, a l'esquerra, i Canigó, com
una alta presència amiga; els ulls se n'anaven,
vulgues no vulgues, darrere el giravolt lliscadís d'una
riera o de la Tet; perseguien l'or lleuger damunt la
pica nevada del Canigó.
lll. Penso en el meu germà, el poeta grec
sempre enyorós de les ribes de Jònia.
La nostra Esmima té antics noms bellíssims:
el Rosselló, Marcèvol, Vallespir...
El temps muda els colors en el seu rostre
i al seu cos tendre i aspre, amb roses blanques
al Canigó blavós.
IV. Tota aquesta resplendor de setembre, des del
feinejar de les vinyes fins al record del mar amb els
estols de gavines que cercaven aliment, em punyia
com una vella cicatriu que sent el temps, com el
record d'una pèrdua irrecuperable.
V. Els vencedors
no el pogueren abatre, ni bastiren
alts minarets. Va calmar el seu orgull
enterrar les paraules dels infants
amb capes de menyspreu i de cal viva
i enfosquir els noms antics de cada cim.
Vl. Em venien al pensament els noms, formant una
melodia: Conflent, Vallespir Ribesaltes, una mica
desordenats, com a un grec foragitat pels turcs els
noms blaus de les costes de Jȯnia.
Writer/s: Maria Àngels Anglada,Josep Tero