La nuesa
Jo sóc el presoner
d'eternes primaveres
que orfe d'uns ulls bruns
s´alleta de cadenes.
Jo sóc l´amant sobtat
que cerca entre les selves
un cau d'amor furtiu
un niu de foc i heures.
Jo sóc el diamant,
la mel i l´esmaragda,
dolç com l´alè diví,
trist quan la nit s´atansa.
Jo sóc el crim nefand,
una llàgrima amarga
presoner d'un desig
que m´omple de recança.
I visc per Tu, sens Tu,
mirada de carn fina,
captiu en viva mort
d'una alba encesa i grisa.
I espere pietat
dels teus ulls de sang viva,
que inflamen el dolor
del meu cos mort que et crida,
puix muir per tu, sens tu,
somriure de carn tendra,
olor de romaní,
vertigen d'amor erma.
I espere llibertat,
estiu, rosella i perla,
perfum de sexe encès,
suor de pols i terra.
Writer/s: Josep Ribera,Hugo Mas