La tempesta
S'atura el dolor, com les meves pors
Les hores passen, els minuts es repeteixen
Ja no sé el que és i el que no és interessant
Llegeixo, miro, escric i estic que no puc dir-t'ho
No aguanto més ser esclau d'aquest bucle constant
Em desespero enmig de la meva tempesta
Vull comprovar un cop més que encara no faig tard
Somio en el dia que em vas fer aquell somriure
Puc creure en la vida si el somni es fa una realitat
Quan sento al meu cap el que no em puc creure
S'atura el dolor, com les meves pors
Puc recuperar tot el que vaig perdre
Fins que l'ambició bloqueja el que sóc