La tempesta
detenen els nostres rius.
A força d'imposicions
retenen les il·lusions.
Idees i pensaments,
ells eixuguen brutalment,
apressant tot el diluvi
d'aquesta la nostra ment.
Ells es neguen a acceptar
tota la nostra llibertat.
La nostra capacitat,
les ganes de navegar.
Però ara que ja plou,
i que comença a tronar,
tempestat plena de força
que tot ho podrà.
I és que cap pont suporta aquesta corrent
tota exempta de mals pensaments.
Aixecat, navega, que ja està plovent.
Cap pont suportarà aquesta corrent.
Aquest vent que bufa fort
amb esperança i raó.
També l'aprofitarem
a les nostres veles.
Amb temprança al timó
i ordre a les decisions,
qualsevol mar embravit
serà nostre sempre.
TORNADA
I mirant sempre endavant
com la lluna front la mar.
Alçarem tots junts les mans
en senyal de llibertat.
Per moltes porres que vinguen
mai ens podran enfonsar.
Un riu potent ja desborda,
amb els ulls ben destapats.
Writer/s: Pau Soler