L'endemà


Que cadascú sap d'on no veu i d'on veu massa
Que no hi ha mar si no és salada, que no hi ha dolç sense amarg.

I els dos ens vam veure tota l'ampolla
degustant cada gota com un llarg desglaç.

I a cada onada el cor s'envala, ens hem passa un far en ambar
la terra és per qui l'emmuralla i l'univers per qui el batalla.

Quan el llum s'apaga oblidem els nostres noms
i no hi ha qui amaini la tempesta.

I a l'endemà ningú recorda cap temporal
però segueix viu dins la meva sang.

I com si res les aigües han tornat al seu port
però la marea mana i jo no puc fer-me el cor fort.

No hi ha pantà que pugui aguantar la set
hem trencat tots els dics haguts i per haver.

I a cada onada el cor s'envala, ens hem passa un far en ambar
la terra és per qui l'emmuralla i l'univers per qui el batalla.

Quan el llum s'apaga oblidem els nostres noms
i no hi ha qui amaini la tempesta.

I a l'endemà ningú recorda cap temporal
però segueix viu dins la meva sang.

Hem decidit mudar la pell per tornar a ser herois
i obrir totes les caixes que ara estan plenes de trons

Hem decidit mudar la pell per tornar a ser herois
i deixar-nos de tants dubtes i de dics de contenció.

Quan el llum s'apaga oblidem els nostres noms
i no hi ha qui amaini la tempesta.

I a l'endemà ningú recorda cap temporal
però segueix viu dins la meva sang.