Les fades també moren
quan les llàgrimes inunden
la cambra on has de somiar,
quan cau el teló de l'amor,
quan només queden els ossos
és el moment de la llarga nit
en que les fades moren.
Per tu vaig apagar el meu Sol
però tú ja no em fas llum,
te l'has endut lluny.
Per tu vaig obrir els meus balcons
però ara has marxat,
sol amb el fred m'has deixat.
Quan un somriure esdevé un fòssil,
quan l'orgull aixeca estàtues,
quan has d'interpretar un paper
en una amarga sàtira.
Quan t'exilies d'un bell passat,
quan anestesies el teu cor,
és quan un amor et veu plorar
i se't gira d'esquenes...
Writer/s: Pol Fuentes