Les punyalades
com campanades que s’enduu el vent
demanant com ferro coent
el respecte suficient.
Tres són tribu però no massa
per cobrir el cost del gas,
però mai subhastaran
ni mil versos ni el seu compàs.
I si el desànim em planta cara no penso fer-li ni cas;
les punyalades em donen ales i el teu somriure em fa tirar endavant.
Aquesta crisis és una riuada:
llença rapsodes al clavegueram
i regala esplèndids cops de porra
a qui no acota el cap.
No sóc titella de cap poder
ni esclau de gentils miralls.
Escolteu qui us canta
davant d’un temporal en altra mar.
I si el desànim em planta cara no penso fer-li ni cas;
les punyalades em donen ales i el teu somriure em fa tirar endavant.
Eu quero saber quen ten o poder
para lle dicir claro e alto
que nunca morrerei, diante loitarei.
Teño a forza do meu canto.