L'herba


L’herba que creix a l’obaga
i el més baixet dels menuts
i en Joan, que sempre la caga,
i tots els teus plans de futur

I el sud i els vençuts i els que tot ho han perdut,
les beates, les putes i l’humor sorrut,
i els tímids i els homes que no són d’acció,
i les bèsties com tu en perill d’extinció

També hi tenen dret, a sentir-se estimats,
a la oportunitat d’engegar-ho tot
a la santíssima merda i tornar a començar
i aquest cop encertar-la o tornar-la a cagar

Tant se val, no hi han jutges
que valguin al plet
de les teves opcions.

El ridícul i l’èxit,
la mediocritat,
són invents folls.

Invents folls.