Les tres del matí
un cotxe ple de gent,
al centre de la
vella ciutat
que tu ja saps.
Surt disparat
amb el casset posat
a un volum brutal,
fins arribar
i mal aparcar.
Baixen tots de cop
i entren dins d'un bar
ple d'alegres cares
intentant convèncer-se
de que hauran de sortir
algun dia a sopar.
No vegis com anàvem
l'altre dia tots
s'haurà de tornar a casa
perquè ara si que
ens hem passat un altre cop
sempre estem igual.
Però de tant en tant
a ningú fem mal
i és que mai he entès
"les tonteries que fem"
Algú ha parlat
de que hi ha un nou local
o bar musical,
a aquestes hores ja
deu estar tancat.
Hi van igual
i no els deixen pas entrar,
però ja l'han armat,
fins que cansats
al final se'n van.
Baixen tots de cop
i entren dins d'un bar
ple d'alegres cares
intentant convèncer-se
de que hauran de sortir
algun dia a sopar.
No vegis com anàvem
l'altre dia tots
s'haurà de tornar a casa
perquè ara si que
ens hem passat un altre cop
sempre estem igual.
Però de tant en tant
a ningú fem mal
i és que mai he entès
"les tonteries que fem"
Writer/s: Jordi Garròs