Llàgrimes al vent
Avui al cel no preguntaran per mi
i els confessionaris són plens de penedits.
Em pregunto quin preu té la meva redempció
i si almenys em salvarà aquesta cançó.
Són massa voltes de fatigues, de fugides
o de distància, de traïdors i d'endorfines.
Vull saber si tindré espai al paradís
que a poc a poc anem bastint sense permís.
Quants decennis ens corcarà el remordiment
d'aquestes llàgrimes perdudes en el vent?
Quants mil·lenis ensordirà aquest lament
per la misèria amb que sembrem el nostre temps?
Vull saber si hi haurà un racó per la cançó
si ens recordaran per vells, per trobadors.
Si els fills dels nostres fills tindran futur
i miraran les nostres gestes amb orgull.
Hem preferit un cop punyent enmig la vida
entre la lluita, entre la sang, entre les ires.
Diga'm si tindrem un lloc al paradís
que entre tots anem forjant contra el destí.
Quants decennis ens corcarà el remordiment
d'aquestes llàgrimes perdudes en el vent?
Quants mil·lenis ensordirà aquest lament
per la misèria amb que sembrem el nostre temps?
Avui no em sento un home digne
no sé si mereixo viure una terra lliure.
Sant Pere ha cola't tants pecadors
que el cel està prohibit pels somiadors.
Quants decennis ens corcarà el remordiment
d'aquestes llàgrimes perdudes en el vent?
Quants mil·lenis ensordirà aquest lament
per la misèria amb que sembrem el nostre temps
per tantes llàgrimes perdudes en el vent
Writer/s: Jordi Montañez