Lliure com l'aire
caient a l'infinit,
buscant el meu espai,
segueixo el meu instint.
He de sortir d'aquí.
Lluny de mi
i un sol cremant l'horitzó
desdibuixant els terrats.
Vull fugir,
creuar nedant tot l'estany,
i quan sigui aquí vull
que arribi l'abril,
quan tot va per mil
que els sentits se'm disparen
i el dia és cada cop més llarg,
Com un iceberg
que se l'emporta el vent
cap a aigües càlides.
Lliure com l'aire
desafiaré la sort,
no seré un hostatge
nàufrag aquell, el que no arriba enlloc.
On som, on anem
tirem endavant
que avui et miro i sento
coses que no havia sentit mai.
Com un planeta estrany
perdut a l'infinit
no importa el que jo sóc
importa el que jo faré.
Nota aquest sol, tanca bé els ulls,
com a segona pell,
la que es toca amb l'ànima.
Deixo la ment en blanc, veig un espiral,
no tornaré a ser un covard, avui seré valent.
Cap més pas enrere, no.
Començo a emprendre el vol, cada cop més alt,
fins on es perd el mal.
Lliure com l'aire
desafiaré la sort,
no seré un hostatge
nàufrag aquell, el que no arriba enlloc.
On som, on anem
tirem endavant
que avui et miro i sento
coses que no havia sentit mai.
Sóc dins del laberint, dibuixa una sortida
o moriré aquí dins.
Agafa't bé, no tinguis por,
i agafa't fort, que no estem sols.
Deixo la ment en blanc, veig un espiral,
no tornaré a ser un covard,
avui seré valent.
Cap més pas enrere, no.
Lliure com l'aire
desafiaré la sort,
no seré un hostatge
nàufrag aquell, el que no arriba enlloc.
On som, on anem
tirem endavant
que avui et miro i sento
coses que no havia sentit mai.
Writer/s: Gossos