Lo riu i el niu
que a la vora del riu no t'hi facies lo niu.
Ai! quanta raó que portaven.
Ai! quanta raó..., que no se'ls hi va fer cas.
I ara tenim que lamentar
moltes noticies que no mos agraden.
I ara tenim que lamentar
que hi hagi coses que no es facien bé.
Quan la natura diu: vaig!
No sé de ningú que la puguia parar.
I la gent som tant tossuda,
que vivim al mig del seu pas.
I és que después tenim que lamentar
moltes noticies que no mos agraden.
I és que después tenim que lamentar
que hi hagi coses que no es facien bé.
Una altra riera ha estat tapada
i al seu damunt s'hi comença a edificar;
Quan hi hagi tronada tornarem ha sentir parlar
que un dia l'aigua va tornar-se a obrir lo pas.
Writer/s: Xeic