Mai
he decidit xerrar amb tu,
supos que no està oblidat.
Fa un temps que he estat pensant
com canvia tot, com ho he triat
com he arribat aquí
i perquè vaig venir.
Havia de ser i no ha estat.
tot és planetjat i va i es romp
i cau dins un forat
es futur prefabricat.
I no ha sortit res com pensaves.
Supèrflua voluntat
en el fons ja ho esperaves
haruàs d'anar endavant.
Quan mires enrere
i veus que ja no et queda
res a dins, res a la fí.
quan ja no et queda res per di.
Després coneixes algú
per casualitat, te l'has trobat
al lloc menys esperat
enmig de sa gran ciutat.
Tornes a tenir il·lusió
però en el fons tens por,
no saps què pot passar
ni cap a on anirà.
I no ha sortit res com pensaves
quan mires enrere...
I ara aquí tot queda així,
tot ha vist llum, tot ha sortit.
Aquí i avui ja ho puc dir,
que ja no em queda res per dir.
Writer/s: Jaume Ginard