Malia
Quin estrany i enigmàtic poder?
En tocar-la, el meu cor tremolava.
Olorant-la, el temps fuig i se'm perd...
Com un vague i subtil encanteri,
un miratge, que es veu i no es veu,
una espurna de màgic misteri,
que et segueix i amb tu va a tot arreu.
Una espurna de màgic misteri,
que et segueix i amb tu va a tot arreu.
No et pregunto quin vent et portava,
ni si un altre mal vent se l'enduu,
ni si el cel d'aquest dia s'acaba.
Avui visc, i ets amb mi i sóc amb tu.
Què hi duus dins de la teva mirada?
Quan em parles, ben bé, què em vols dir?
I és que et miro, i despertes l'albada
i t'escolto, i em sento morir.
I és que et miro, i despertes l'albada
i t'escolto, i em sento morir.
Writer/s: Rocco Emanuele Pagliara,Francesco Paolo Tosti