Marea alta
cridant el teu nom.
Han tornat de les salines,
no et preguntis com.
Han entrat per la finestra
encegant el matí.
No ha calgut caminar enrere,
han cremat el camí.
I no és que no contempli
aquesta opció en el meu destí,
però no tornaré a aquella platja
el proper dia gris.
S'ha tapat el cel de sobte,
és blanc, és carmesí.
Has sortit d'un forat negre,
escups llum fins aquí.
I no és que vulgui creure
el que vas fer aquella nit,
però no tornaré a aquella platja
el proper dia gris.
Gravitem i creix,
veus com la marea creix.
Gravitem i creix,
veus com la marea creix.
I quan la marea baixa
m'agenollo i noto el pes
del que podria ser i no ha sigut.
I al final l'únic que importa,
malgrat tot el que comporta,
és el que et pugui cantar a tu.
Writer/s: Guillem Rodríguez