Mateixa des jardí
que cal regar cada dia
i llaurar sa terra humida
perquè surtin brots des cor.
És un camí dur,
però, si el vols viure,
serà sempre amb tu
com aquell somriure
que sempre te surt,
quan neix,
quan la sents,
com aquell somriure
que puja creixent.
La somiaré,
sempre que m'adormi
la somiaré.
Perquè és un tresor,
jo me l'estimaré:
perquè és un tresor
que per sempre tendré.
Writer/s: Ma. Victòria Sabater,Eugènia Gallego/ Josep M. Sánchez