Mil estels
Viu la foscor,
resa l'horitzó,
plora la seva mort,
crema els teus records,
llença els vells retrats amb el puny clos!
Veus les llums enceses
que cremen a l'infern...
Mira el teu voltant,
trenca el teu passat,
torna el què ahir va passar,
vés en compte, guaita, espera!
Què no torni demà, què no torni demà!
Mil estels van caure
damunt del teu destí,
llàgrimes humides
van morir dins el riu.
Mil estels van caure
la nit d'un trenta-sis
llàgrimes humides
van morir...
que no torni l'ahir!
I veus les llums enceses
que cremen a l'infern...
Veus l'aigua tenyida
d'un roig intens...
Mil estels van caure
dintre del teu jardí,
gavines s'enlairen,
avui podrà ser l'ahir.