Minuet
que balleu com un serafí,
jo us suplico que em feu la gràcia
de ballar un minuet amb mí.
No sentiu? Ara el preludien
la viola i el violí;
el saló s'omple de parelles...
molt millor s'estarà al jardí.
Allà l'aire ens durà fragàncies
de les roses a mig obrir
sota els arbres,al clar de lluna,
deu ballar-s'hi millor que aquí.
Al jardí, sobre l'herba blana,
vostre peu lliscarà més fi,
si trobessis que llisca massa,
no hi fa res, repenjeu-vos en mí.
Què pot ser? Què arribeu a caure?
-que és el més que pot succeir-:
la caiguda serà molt dolça,
el meu braç vos farà coixí.
I en tot cas, si algú ho ha de veure
són les roses a mig obrir...
i les roses són molt discretes
i a ningú ho tornaran a dir.
Writer/s: Apel·les Mestres