No em deixis
cal oblidar, tot es pot oblidar
el que ja se'n va, oblidar el temps
dels malt entesos i el temps perdut
a saber com oblidar les hores
que vegades vam matar
a cops de perquè el cor feliç
No em deixis
no em deixis
jo t'oferiré les perles de pluja
vingudes d'un país on no plou mai
jo excavaré la terra fins després de mort
per cobrir el teu cos d'or i de llum
jo crearé un regne on l'amor serà rei
on l'amor serà llei on tu seràs reina
No em deixis,
no em deixis, no.
No em deixis, jo m'inventaré mots
sense sentit que tu comprendràs
jo et parlaré d'aquells amants d'allà
que dos cops han vist els seus cors cremar
jo t'explicaré l'historia d'aquell rei mort
per no poder trobar-te
No em deixis
no em deixis
S'ha vist sovint ressorgir el foc
de l'antic volcà que es creia massa vell
es parla de terres cremades
que donen més blat que el millor dels abrils
i quan arriba el vespre perquè el cel flamegi
es que el roig i el negre potser no es troben
No em deixis,
no em deixis, no.
No em deixis, no ploraré més no
no parlaré més
jo m'amagaré per veure't ballar
i somriure i escoltar-te cantar i riure
deixem esdevenir l'ombra de la teva ombra
l'ombra de la teva ma
l'ombra del teu gos
No em deixis
no em deixis.
Writer/s: Jacques Brel