No es sap ben bé
el varen dur al cementeri, mort
i ben mort, amb les llargues mans creuades,
encara que ningú no va poder
tancar-li els ulls, per més que li posaren,
com és ben usual, duros de plom.
En retornar al poble, comentava
tot l'acompanyament les incidències
d'aquell hivern, prunyons, pels de mamella,
coses banals o transcendents, si es vol.
I algú, en girar-se per pixar, va veure
l' orb que tornava lentament a casa
irritat, sense dir-los bona nit,
cosa que va sentar molt mal a tots.
Writer/s: Vicent Andrés Estellés,Nacho Mañó