No és tard
Dins la boira caminant et fons
Espurnejant l'ombra d'una nit
No mires enrere, no hi ha retorn
No pots perdre't, saps que estàs sol.
Caminant avanço, em moc
Em dissolc entre carrers
Cercant aquell record
Que ha quedat dispers en el vent :
Mai no és tard enlloc.
Sents veus llunyanes que vénen i van
Són veus estranyes que fugiran
Ja surt el sol, estàs cansat
Però somrius i ho dius: saps que estàs viu
Sents l'humitat que et fa fred per dins
Sents la sorra que et crema els talons
El demà s'acosta, és a l'horitzó
Llibertat atrapa el meu destí.
Writer/s: Antoni Nicolau