Nòmades
Nòmades viatjant, a la recerca de tranquil-litat
En les boires del Nord, o en el soroll de la gran ciutat
Entre el més clar i més fosc….
I la monotonia dels dí as que passen
Caminant que vas, cercant la pau on es pon el sol
La trobaràs! La trobaràs!
A la fí del teu viatge………..
Llarg es fa el trànsit, per la aparent dualitat
La pluja de setembre, desperta promeses que no s'han complert
Sentits de solitud arrelats al cor, encara tenen presencia
Com si fos estranger, no sento els lligams dels sentiments
I m'aniré…..de la ciutat
Esperant un nou despertar……….
Els viatgers van, a la recerca d'hospitalitat
En pobles de secà, o en els baixos fons de la immensitat
I desprès jeuen en el contacte pur, de la terra
Foraster que desitges, la dimensió insondable
La trobaràs!
Fora de la ciutat!
A la fi del teu camí