Només silenci
les campanes d'un bon dia.
Creus que han callat fa temps
els batecs del cor.
De no escoltar has perdut
la veu de l'amor.
Creus que han callat fa temps
les campanes d'un t'estimo.
Creus que han callat fa temps
els sospirs de la tendresa.
De no escoltar has perdut
la teva veu.
Trista història de tants amants
que abans que tu
perderen la veu
de tant imposar el silenci.
De tanta por es va fer
de pedra la llengua.
parlaran els camps sota el sol d'Agost,
parlaran els arbres en despullar-los la tardor.
parlaran els camins sota la glaçada,
parlarà l'hivern al fons del congost.
I en tot temps parlaran els déus i la gent
però tu ocultaràs callada el sentiment.
Creus que han callat fa temps
les campanes de la vida.
Creus que han callat fa temps
els drings de l'alegria.
De no escoltar has perdut la teva veu.
Muda història de tants amors
que abans que els meus
s'esvaïren
de tant esperar un sol mot.
De tanta espera es va fer
de ferro el cor.
Parlaran les aigües baixant en torrentada,
parlarà el gos amb gemec d'enyorament,
parlarà el vent que topa al finestral,
parlarà la ma que cerca una altra mà,
i en tot temps parlaran els déus i la gent,
però tu ocultaràs callada el sentiment.
Creus que han callat fa temps
les campanes d'un t'estimo.
Writer/s: Jordi Moltó