No te'n vagis pas
No te'n vaguis pas
podem oblidar
cal saber oblidar
i pensar en demà
oblidar els moments
tan desavinguts
i aquell temps perdut
oblidar el passat
i ofegar el record
perquè torni al cor
tan inútilment;
la felicitat.
No te'n vagis pas
Jo t'oferiré
flors del paradís
tretes d'un país
que només jo sé
i treballaré
sense cap repòs
per cobrir el teu cos
d'or de bon joier,
i et faré un racó
l'amor serà llei
l'amor serà rei
i tu emperadriu.
No te'n vagis pas.
No, no te'n vagis pas
jo m'inventaré
mots sense sentit
que tu comprendràs
i et parlaré
d'aquells dos amants
que en unir les mans
no es poden desfer.
I del rei llunyà
i d'aquells ulls tan clars
de mirar tan trist
perquè encara mai
no t'havien vist.
Sabem que sovint
el foc a brollat
de l'antic volcà
que veié apagat
i ha cregut tothom
que en camp cremat
no podia ser
que hi creixés nou blat.
Però no has vist amb goig
que quan ve el ponent
el negre i el roig
reinen juntament?
No te'n vagis pas.
No, no te'n vagis pas
ja no vull plorar
ja no vull parlar
jo m'amagaré
i et contemplaré
somriure i dansar
i t'escoltaré
riure i cantar.
Deixa'm ara ser
l'ombra del teu pas
l'ombra del teu front
l'ombra del teu món.
No te'n vagis pas.
Writer/s: Jacques Brel