Novembre dos mil vuit
Xerra més a poc a poc
Ja fas cara de cansada
Vine aquí devora es foc
Tenc serradís a dins es cor
Enfilat damunt els arbres
M'he perdut es mes de maig
Si segueixes ses petjades
No t'oblidis es tabac
Tenc serradís a dins es cap
No te toquis més ses ferides
Ets tu qui m'obliga a decidir
No hi ha ningú, no t'esperava
No hi ha més aigua dolça fins demà
Si et faig sentir poc estimada
Te'n pots anar a descansar
Ja tornam a estar com sempre
Xerra més a poc a poc
Rés perquè estiguis contenta
No trob calcetins p'enlloc.
Tenc serradís a dins es cor
No te toquis pus ses ferides
Ets tu qui m'obliga a decidir
Ja no puc contar més mentides
Acostumat a aprendre a consentir
M'és igual si estàs cansada
Sempre me fa falta més a mi
Un bon final de temporada
No significa res si estàs així
Acabarà com sempre
Somriures fluorescents per jo