On trenquen les ones
Contra les roques s'estavellen i desapareixen deixant històries. Aplega la nit, mig món és un crit, però al cap
del port hi ha concert, per sobre el dic sona la cançó i l'acordió en aquesta ocasió el toca la mar. On
trenquen les ones, on trenquen les ones, i la remor d'aquestes caragoles va sonant mentrestant… Vas eixint
de la furgoneta amb la guitarra i aquesta manteta mexicana. Escolta aquest cantar, xe com traspassa el
sopar. És un mariner que somia volar. Li canta a la lluna serena, el xaval del tabal hui va total, sembla que
recobra el valor, pareix que li puja el color. On trenquen les ones… Van entrant, van eixint embarcacions,
platja assortida de barracons, llums enceses, festes caníbals, són els afores de la gran ciutat. Gent que
escapa, gent que es destapa per veure l'horitzó. Polissons que van rebre l'avís, els va cridar la vida traientlos
del pis. On trenquen les ones…
Writer/s: Remigi Palmero