Para'm es peus
quan no hi ha cap més llum, i em vens a enlluernar.
Tremolc i em puja febre en vorer en es teus ulls
que no em penses deixar fugir, que no em puc resistir
Oh! Amunt i avall entre tanta gent,
m’estires des braç i no sé on vols que anem.
Oh, havia promès que no ho faria més.
No me’n sé escapar i ja no hi ha remei
I ja escolt de fons sa cançó que en es futur em retornarà tu,
em tornarà a fer viure aquest moment
en que els cabells davant sa cara t’amaguen sa rialla
i sa teua mà m’agafa fort i no em puc resistir.
Oh! Amunt i avall entre tanta gent,
m’estires des braç i no sé on vols que anem.
Oh, havia promès que no ho faria més.
No me’n sé escapar i ja no hi ha remei
Para’m es peus, no esperis que jo hi posi es seny.
Writer/s: Jaume Alberti/ Joan Torres Ripoll,Joan Torres Ripoll/ Jordi Cardona