Passatgers del món
Última parada.
Equipatges sense pes,
Més valdrà no portar res.
Passatgers del món,
El viatge s'acaba.
Viure serà el nostre tren,
Més val córrer o el perdrem.
Escalant muntanyes fins al cel,
On caurem?
En buscar les sendes a l'infern,
Ens perdrem.
No vull sentir res,
No vull pensar més.
Tan sols buscar, cercar
La forma de trobar-nos.
No vull pensar més amb tu,
Ara que ens tenim a prop.
Busquem, trobem
La forma de quedar-nos ací.
Final del meu trajecte,
Correspondència amb els teus ulls,
Línia set amb el teu cos.
L’epicentre del teu cor
Al baixar a l’estació,
Records d’aquells racons que semblen
Habitar la imperfecció.
Escalant muntanyes fins el cel,
On caurem?
En buscar les sendes a l'infern,
Ens perdrem.
No vull sentir res…
Veure’t i deixar marxar
El que més vols.
L’experiència d’abandonar
Em crema el cor.
Agafa’m amb força,
No hi ha por.
Arrisquem la vida,
No hi ha por.
I recorde tots els moments,
I desitge tornar amb ells.
No he nascut per ofegar-me,
Vull marxar d’ací, més enllà.
Veure’t i deixar…