Perdó
de la vostra cadena de producció
perdó per somiar ser el meu capità
pobre del cor i de la butxaca
perdó per estar a l’atur
i resar perquè caiguen
els que mouen la hipnosi i roben al poble
mentre tanquen escoles i ens unflen a troles
Pobre del cor i de la butxaca
somia en el so d’una escopetà
no direm on per no fer-ho fàcil
no direm on, però tots sabem on
T’alces a soles
esperant un dia que serà més llarg
però ningú no t’acompanya
a la senda obscura que mai s’acaba
que no s’acaba mai
Pa mi la pastilla
pal nano papilla
pal cotxe massilla
i el cul a l’aire
diumenge parrilla
dimarts cocaïna
la roda patina
i el cul a l’aire
I ara què sents?
si et cau damunt el cel,
i te n’adones del que has fet?
Retroalimenta el teu esperit
i no dones mitja volta
de què et serveix ara el lament
d’haver triat
Writer/s: Prozak Soup