Perdut
olor de fresies i de xiprès
les hormones fent "bum bum"
has coneixut el primer amor
i no sabives arrés de la vida
vivives sempre a la casa gran
però somniaves de te n’anar
d'esser un cavaller medieval
Perdut, amic,
tu te sentives perdut,
perdut en aquell món petit,
petit en aquell món menut,
menut en aquell món paorós,
paorós en aquell món estrany,
estrany.
Als 20 anys del ‘77
sés anat per fer el soldat
que no era fer el cavaller
però quasi com una guerra
i cercant aquell president
seqüestrat per les brigades
has perdut el primer amor
i tornant te sentives perdut.
Amic perdut,
tu te sentives petit,
petit en aquell món perdut,
perdut en aquell món estrany,
estrany en aquell món tan brut,
menut en aquell món paorós,
perdut.
A una nit de mig estiu
la marina era un bany de oli
te deixaves tot endrera
anant lent pel camí del Càntar
amb a la moto Ernesta la vella
i partint, poca roba al sac,
cantant fort per te fer coratge
jo, te'l dic, te sentives perdut
Amic perdut,
tu te sentives perdut,
perdut en aquell futur obscur,
obscur en aquell negre absolut,
fotut en aquell mar paorós,
paorós en aquell mar estrany,
perdut.
Ara que sés un home gran
sés estat un bon cavaller
i no has fet ninguna guerra
les cançons són de quatre sous
ara un tren s'és fermat en aquí
aquell tren ja no l'has perdut
i quan penses a la sua mirada
te senteixes un poc més perdut
Amic, perdut,
sense els seus ulls perdut,
en les sues mans petit,
pel seu perfum fotut,
pel seu somrís perdut,
amic.
Perdut, amic,
pel seu somrís perdut,
per els seus ulls petit,
en les sues mans menut,
pel seu perfum perdut,
perdut.
Writer/s: Claudio Gabriel Sanna