Per tu que mires sempre enrere
Per tu que mires sempre enrera,
ben ennuegat amb records,
tu que guardes somnis antics
en calaixos descolorits.
Tu que vas per camins que no menen enlloc,
desa els estius morts, desa'ls bé,
treu-te el pes de tantes fulles
d'ahir.
No pots recollir el temps,
ni pots trobar-hi sentit ,
no pots perseguir els anys,
en els somnis d'ahir
encara que ho miris amb ulls canviants.
Tot són llunyans personatges
d'escenaris destenyits,
en el teatre paleolític
del teu viure.
Enganyant-te amb un passat extingit,
muda aquesta pell blanca amb estones del present,
per tornar a prendre el sol de
l'avui.