Pla delirant
Jo et segueixo cegament.
El teu pla surrealista
és el més gran de tots els temps.
Marxarem demà mateix.
Sense mapa, ni destí concret.
Buscarem el racó adormit del subconscient,
i amb un salt, creuarem els ultrasons, delirant.
Deixarem, per un instant, sense efecte
drames i sorolls quotidians.
I en tornar encomanarem discurs, i actitud
com la del primer petó.
M’ha agradat fer aquest viatge amb tu,
despertar-me del miratge al teu costat.
Sobredosis de ficció, clavada al cor.
Writer/s: Marc Prats