Pluja de setembre
aquest cel que agombolen els núvols prenyats
i les clapes de verd a la terra estremida
ara enyoren l'amor que tu has desviat
cap a les altres tenebres que et donin la mida
de la llum en el cor, que tot just s'ha apagat.
Aquest món que reprèn el camí de la vida
ara plora l'absent, ara plora el passat
de dos cors que es perderen en una fogida
per paranys de silenci i no s'han trobat.
Ja ben lluny de l'esperança, present la ferida,
el desig s'hi rebel·la, més viu que l'embat,
i el meu cor esperona, que fuig sense brida
i t'encalça pel somni del bes incendiat.
Aquest món que reprèn el camí de la vida
sense aquell amor nostre és un món devastat.
Writer/s: Guillem Frontera,Eugènia Gallego/ Josep M. Sánchez