Pocs cops
tant de bo no
no hi hagués mots sincers
i a la vegada tan cruels.
I no sabem per què els diem
malgrat tot no podem fer res
a tot allò que surt
tan espontàniament
Però ara ha arribat l'hora dels adéus
sap greu.
Canviem de tema nen que no ho veus
riem,
cantem, ballem i fem el que volguem
vivim
i amb compte que ens reproduim
sents... estem a la vora del cel
i de l'infern.
Pocs cops per tants i tan bons motius
tens el temps, i els moments
fes el que has de fer.
Tan sols te'n rius te'n fots de tot plegat
dels morts dels vius no veus què fas
no saps què dius.
Que ets dels que es llencen sense pensar-s'ho
dos cops.
Writer/s: Alfons Pardo