Postes de sol

El Nota


Una copa de vi, i en l'aire flaire a Moby Dick, espero, respiro. No tinc pressa, no, ara, aquí, fascinat per la bellesa. La tarda guarda meravelles abans de que surtin les estrelles. Jo poso el play, Aretha Franklin m'acompanya. Vaig descalç, la brisa juga amb els peus. Els somnis sembla que estiguin a tocar amb els dits avui. Em mires, et miro i et poses vermella quan et regalo la meva millor mirada, per què serà? Somric. Estic tan a prop i tan lluny a la vegada. Accepto el meu rol. Sóc jo i les meves postes de sol.

Música. Mesclo lírica amb melòdica. Única. Una sensació magnífica. Estàtic. Aromàtica com una planta de marihuana. Romàntica. De mètrica acrobàtica. Poètica? No, jo porto la rima utòpica, alcohòlica, antològica. La que trafica, la bonica, la polèmica, l'elàstica. Fantàstica. Canto fins deixar-la afònica. Digital o analògica. Sempre és bona l'acústica. M'escapo de la pràctica… m'oblido la teòrica i... la torno màgica, clàssica, empírica. Maniàtica, llunàtica és l'òptica de la meva pel·lícula. Accepto el meu rol. Sóc jo i les meves postes de sol.


Writer/s: El Nota