Quan entrarà el vaixell
Quan de cop, el vent,
aturat damunt la gent,
sembli el gest fort d'algú que arbora l'ira.
i tot mira com si d'ell
n'esperés un gran rampell;
serà quan entrarà el vaixell;
tot el mar obert
us dirà que el fet és cert
que tot l'altre vaixell va a la deriva
que sorollen els sorrals
més que el fort dels temporals
perquè aquest gran vaixell arriba
li obrirà camí
per la proa el bell dofí,
tot nadant per l'aigua encantada
i de cada ram novell
naixerà el cant d'un ocell
serà quan entrarà el vaixell.
ningú no podrà dir cap més paraula en va,
ni la veu sonarà
de cap mentida.
que els set mars s'han barrejat
i en trencar-se el forrellat,
la veritat ja no té mida.
tot el món sencer
cantarà la seva fe,
el pilot quan baixi a la terra.
i no serà ni el mesell
que aquest sol li cau la pell;
serà quan entrarà el vaixell.
des del fons del sot
hem cridat el vell pilot.
tot el món a l'aiguaït, fidel l'espera.
i la sorra d'or fi
pel seu peu vol fer camí
i els vells horts es fan enrere.
els dolents veuran
un prodigi massa gran
en sortir de l'ombra nocturna,
i se'n tornaran al vell subterrani del castell;
serà quan entrarà el vaixell
però els encalçarà de ben fort la mar,
i del mar els submergirà l'onada;
com passà al faraó que negava la raó
del vaixell ja és l'arribada.
Writer/s: Bob Dylan