Queia la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
Writer/s: Vicent Andrés i Estellés,Popular