Quotidiana mort
al meu costat, dins el meu llit,
a arrabassar-m'ho tot de mi.
Em robarà els meus quaderns,
regirarà tots els papers
i anotarà noms i carrers.
Els meus correus, se'ls mirarà,
al cap de poc se m'emportarà
i tots els records trontollaran.
Interrogat se m'endurà ben lluny de tot
però no, no trobarà res més que foc.
Em cremarà de ràbia el cos
aquesta nostra quotidiana mort.
Vindrà la mort com cada nit
inquisidora amb els seus crits
i els galons marcats al pit.
Destrossarà el meu cervell,
es menjarà els meus pensaments,
intentarà fer-me com ells.
Als meus veïns, els comprarà,
tot el carrer em delatarà,
l'informatiu em jutjarà.
Interrogat se m'endurà ben lluny de tot
però no, no trobarà res més que foc.
Em cremarà de ràbia el cos
aquesta nostra quotidiana mort.
No, no ha perdonat mai aquesta set de llibertat.
No deixa estimar aquest anhel de llibertat.