Reneix
La matinada és fosca
i freda com l'hivern.
No queda cap estrella
que acosti un poc el cel.
La lluna s'ha amagada
escapant per l'horitzó.
Ningú més queda aquí amb jo.
De sobte, un canvi d'aire
remou el meu voltant.
La fosca esdevé alba
i el cel es va estirant.
La llum que no arribava
ja no l'hem d'esperar més.
Llavors, de sobte, tot reneix.
I amb saba renovada
arrelarem endins.
Farem que les estrelles
mai deixin de lluir.
Ventades i tempestes
ja no ho podran aturar.
Avui reneix un nou demà.
La llum que no arribava
ja no l'hem d'esperar més.
Llavors, de sobte, tot reneix.
Writer/s: Joan Miquel Tramullas