Rellotges

Albert Solà


Que no sé qui ve i qui se'n va. Hem de parlar, t'he d'explicar una història, el reflex de totes les meves memòries. Que no veus com vas? Que no t'has fixat amb la pudor que fas? El teu benestar. per mi és el que més importa. I arribarà el setembre un altre cop, i trobaré a faltar pau interior. I ara qui tinc al meu voltant? I ara on estan els nens jugant? Que van creixent, que res no gira, res no és meu.
Mil rellotges giren amb el ritme del teu cor. I quan crec que tot està perdut encara hi és tothom, i jo m'he quedat en blanc.
I ja no se qui ve i qui se'n va. Hola, que tal? Quan de temps ha passat. Adéu siau, encantat de tornar-te a veure. No ens enganyem, no ens enganyem, el que pretenem és molt diferent, i potser no valdrà la pena. I arribarà el setembre un altre cop, i trobaré a faltar pau interior. I ara qui tinc al meu voltant? I ara on estan els nens jugant? Que van creixent, que res no gira, res no és meu.
Mil rellotges giren amb el ritme del teu cor. I quan crec que tot està perdut encara hi és tothom. Mil rellotges giren amb el ritme del teu cor. I quan crec que tot està perdut encara hi és tothom. I jo ja me n'he adonat.
I ara sé qui ve i qui se'n va.


Writer/s: Albert Solà