Retorn a la pluja
Ve com sempre la pluja
sobre la pau dels arbres;
aquella pluja lenta,
tendríssima, petita,
de la teva fragància.
Omple la mar d'un tebi
desig de benaurança.
Omple els carrers, la clara
casa de la mirada:
tot el meu cos com una
terra sense fondària.
Ve com sempre la pluja
pels xops cabells de l'aire.
Ve per l'imperceptible
foc de les teves cames.
Com una dona nua
ajaçada, com una
ràfega d'esperança.
Pluja de tu, volguda
pluja de la teva ànima,
que vius dins el meu ésser
com una gran muntanya,
que tremoles a dintre
d'on el meu cor et guarda;
pluja, dona, miracle
fos per la meva ossada:
ara que en mi creixies,
fes-me créixer en la densa
vida que t'acompanya.
Writer/s: Jordi Bilbeny,Joan Vallcorba