Rústic-camp
uns horts i un ramat,
el paisatge és molt típic
i es respira aire sa,
però arriba el diumenge
i com un màgic, encant…
rústic-camp, rusti-cum,
societat de consum
i el ramat al corral.
Ja són aquí, ja han arribat,
au, noia endreça el taulell,
que aquesta gent de ciutat
hem de deixar ben contents,
negoci clar, negoci net,
i amb una mica de sort
ens ompliran el calaix,
deixaran net el rebost.
"Desde luego" "que vaya",
"y sin embargo", "ya ves",
li dirà donya Montse
al senyor Lluquet,
"que de fonts de cultura
el món n'està ple",
i un pastor que els escolta,
ben oberta la boca,
pensarà… és ben cert…
Quan el dia s'acaba
cada ovella al seu corral,
l'una darrere l'altra
amb les mans al volant,
i lluny deixen quatre cases
que el rebost han buidat,
rústic-camp, rusti-cum,
societat de consum
ja han omplert el calaix.
A l'endemà, de bon matí,
l'un pujarà a l'autobús,
l'altre traurà el seu ramat,
s'hi tombarà el més gandul
i a poc a poc, com vergonyós
envermellit surt el sol,
tant si ets pastor com burgès,
un ocell emprèn el vol…
Writer/s: Joan Crosas