Sense ella
no s'ha endut res, només el temps,
el seu viatge estava pensat,
no deixa missatge, no deixa passat.
Sense ella has perdut el viatge
que et portava a la lluna
per poder caminar.
Sense ella, els estels ja no brillen,
les paraules no sonen,
deixes de respirar.
Ela pega um trem a noite cae.
Levo quasi nada e tudo deixo.
Quando quiz amar o çeu mudo
sonho que era seu ilusao fico.
Sem ela vais perdendo a viagem
que te leva pra lua, pra poder caminhar.
Sem ela, has estrelas nao brillan,
has palavras nao soan, deixas de respirar.
Ella ha caminat fins a l'estació
no pensa en res, ja no té por.
Ella està buscant el seu camí,
no vol aturar-se ja no vol patir.
Sem ela, nao essiste sorrisos
teus caminhos se perdem, nao podes caminhar.
Sem ela, nao essiste mais dia, o tempo difumina
i a noite faç mao.
Sem ela has estrelas nao brilla,
has palavras nao soan, deixas de respirar...
Writer/s: Maria Cinta