Setmana de l'enamorat
Diumenge a vespre, amor mia,
amb s'amor vaig barallar.
El dilluns ja vaig estar
sense un puntet d'alegria.
El dimarts no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimecres me'n prenia
com un que està a la cadira
i el volen sentenciar.
El dijous vaig arribar
que la gent no coneixia.
El divendres a migdia
tots quants d'ossos damunt tenia
los me podien comptar.
El dissabte de plorar
la síquia real corria.
Saps què voldria, Francisca?
Tenguessis tanta alegria
com pena a mi vares dar.