Son Xoriguer
Et prenc la teva rialla,
cavallet de set colors,
que tenc trabucat es cor
si em fas aqueixa mirada.
Dona tallada de lluna,
la mar dibuixa sa costa
amb forma suau i solta
toca arena i terra bruna.
D'aquesta illa de Menorca
jo voldria ser es xoric
quan surt s'arc de Sant Martí
a aguaitar dalt d'una roca.
Adéu, amor de ma vida,
tan aviat has partit,
que ja he perdut es sentit
de tan gran que és sa ferida.
Writer/s: Pilar Reiona