Sovint
Sovint, sovint, l'home s'oblida
del més secret i del més gran.
Com un infant juga a la vida
i s'embriaga del seu cant.
Els dies vénen i se'n van.
Però de sobte, no previst,
allò més greu que dintre seu madura,
en el seu cor estranyament fulgura,
com un diamant trist.
Writer/s: Joan Vinyoli,Toti Soler