Tanca els ulls
Tapada
s'amaga
sota el llençol
Abraça
la pluja
mentre s'adorm
No necessita
ningú per viure
la seva sort
Madura
despulla
la llum del sol
No necessita riure
per ser més feliç
No necessita riure
per ser més feliç
No necessita riure
per ser més feliç
Camina
la vida
sense soroll
S'estira
la sorra
li crema el cos
No necessita
ningú per viure
la seva sort
Visita
la lluna
la llum del sol
No necessita riure
per ser més feliç
No necessita riure
per ser més feliç
No necessita riure
per ser més feliç
I al mig de la foscor
s'acosta algú
i al mig de la foscor
s'estima algú
s'oblida de pensar
si estima algú
al mig de la foscor
i tanca els ulls
L'espelma
s'apaga
i tanca els ulls
El llibre
s'acaba
i tanca els ulls
No necessita
ningú per viure
la seva sort
Tapada
s'amaga
i tanca els ulls
No necessita riure
per ser més feliç
No necessita riure
per ser més feliç
No necessita riure
per ser més feliç
Writer/s: Andreu Gabarrós