Terranova

Isaac Ulam


Són morts que no descansen/ A la verbena de Sant Joan/ És l’empremta que ja s’ha esborrat/ L’instant que mai més tornarà/ I jo tinc suor freda i, de tant en tant/ Me’n vaig tan lluny per no fer-te mal/ De tant ensopegar/ La pedra s’ha esmicolat/ I el meu amor s’ha perdut en el temps/ La princesa ja té pretendent/ No cal que et manifestis/ Tu ja no
tens ni mai tindràs poder sobre mi/ Empresoneu-me ara o deixeu-me en llibertat/Jo he crescut sense lliri a la mà/ L’escorpí va injectar-me el verí/ El braç no cau ni penja/ I el més preuat, la llibertat, té un preu massa car/ És més que un sentiment/ La plenitud del lladregot/ És aquell que ara diu el pregó/ El culpable d’un combat a mort/ La pressa ja no mata/ I el presoner troba la pau a dins la presó.