The fucking Irish song (Brindant amb somnis)
Vaguem tots en el silenci i voltant un tímid foc abric del bosc:
- Sabeu nois, que doncs vinc jo, he deixat germana i pares treballant teixit de dia i nit. Per tan sols tenir a taula el pa, perquè diuen que la sang de casa és d'un color vermell estrany.
- Estic fart del què diu la gent jo lluito sempre ferm valent, el meu pare morí de peu era un heroi al sometent. Sabré quin serà el meu moment, voldré dir-li algun dia a un nét, que el seu avi serví pacient en la caiguda de ponent!
I alcem els gots plens de somnis, brindem perquè demà al vespre cantem:
- LO LOLOLOLOLO LO LOLOLOLOLO...
- Jo vaig vindre aquí, treballar al camp i tindre fills, la guerra s'endugué el petit i la meva dona el seguí. No tinc camí, no tinc destí, navego foll i sense port, sou la raó que sigui viu tingueu de grat el meu suport.
I alcem els gots plens de somnis, brindem perquè demà al vespre cantem:
- LO LOLOLOLOLO LO LOLOLOLOLO...
Destil•lem el nostre cor, embriaguem de nou la mort, mirem-se els ulls per últim cop! Caminarem demà plegats, la companyia marxarà, fem del camí el nostre destí!
I Omplim els gots de llibertat!