Tres a buscar fortuna


Vet aquí que una vegada,
pomes i raïm, figues i castanyes,
era un pare i una mare,
pomes i raïm, figues i castanyes,
de Bolívia o del Gabon,
pomes i raïm, figues i melons,
que tenien tres xicons
pomes i raïm, figues i melons.

El més gran diu a son pare
que se'n vol anar de casa:
la mare no té raons
més que omplir-lo de petons

La patera on ell remava,
amb la mar esvalotada,
naufragà i se'n van anar al fons
ell, projectes i il·lusions

No han passat quatre setmanes,
pare i mare encara el planyen
i ja emigra el fill segon
mar enllà, vatua el món!

De tan lluny no val que els plore
a través del locutori,
els envia calerons
per la caixa de pensions.

Ja sent que Internet l'enganya
d'enviar els euros que guanya,
perquè ja ha aprés la lliçó
de la globalització.

D'Uruguai a Catalunya,
pomes i raïm, castanyes
del Magrib al Piemont,
pomes i raïm, melons
del Nepal fins a Gascunya,
pomes i raïm, castanyes
tots venim d'un Tercer Món
pomes i raïm, melons.

Les rondalles que s'expliquen,
a la vora dels fogons
per més que acaben felices
són relats d'emigracions.


Writer/s: Joan Soler Amigó,Popular